SUPERVIVENTIA A MAR IN LE TEMPESTA PERFECTE Basate super un articulo per Mark F. Soupiset In le etate de 2000 un film multo popular in le Statos Unite esseva "The Perfect Storm" (Le Perfecte Tempesta) que esseva le ver conto de un barca de pisce spada que disappareva a mar in un grandissime tempesta in le Atlantic del Nord que mesmo causava multo damnos in Nove Anglaterra. In le mesme tempesta il habeva un altere aventura de vita e morte. Locotenante Colonello David Ruvola e locotenante colonello Graham Buschor esseva le pilota e co-pilota de un helicoptero del 106 Volo de Salvatores Aeree del Guarda National de Nove York, ordinate a cercar le mar alquanto 400 km al est del costa de Nove Jersey pro un veliero affundante. Illes duceva un equipa de un ingeniero de volo, Jim Mioli, e duo paracaditistas salvatores (PS), John Spillane e Rick Smith. Lor helicoptero H-60 esseva in un nocte totalmente obscur, con enorme undas in basso e forte ventos. Post duo replenamentos de combustibile in medie aere de un C-130 cisterna aeroplano e plus que un hora de volar in tempore le pejor que illes jam habeva experientiate, illes arrivava al veliero, mais esseva incapace de facer le salvamento. "Nos videva in basso undas de 10-12 metros, e le ventos esseva de 40 a 50 nodos," dice Ruvola. "Nos non sapeva si o non un PS qui cadeva al aqua poteva attinger le veliero, e si o non nos poteva retornar le del barca. Le operator del montacargas esseva anxie que - a causa del grandessa del undas -- le cablo poterea rumper se quando ille montava un persona del mar al helicoptero." "Post considerar toto, nos decideva a lassar le C-130 in alto super nos a lassar cader equipamento de salvavita al marinero in le veliero durante que nos retornava al base," Ruvola explica. Fortunatemente le equipage de un nave de cargo de romania esseva capace plus tarde de extraher le marinero del mar al securitate de lor nave. Totevia, a causa de un confusion de communicationes previemente in le die, Ruvola non habeva le necesse informationes del tempore pro evitar lo que occurreva in sequente. Un banda de pluvio de 128 km longe e 80 km large rapidemente decresceva le distantia inter illo e le H-60 durante que le H-60 volava lentemente al west a casa. A 2000 horas Ruvola essayava a reconnecter se al C-130 pro replenar su combustibile quando le helicoptero collideva con un muro de ventos de 75 nodos a su fronte. "Il esseva multo, multo turbulente e nos essayava a trovar aere plus lisie pro compler le replenamento final," reconta Ruvola. "Nos continuava a ascender e mesmo a descender sub le nubos. A un puncto nos esseva 150 metros in alto super le mar e tu poteva vider le margine serrate del base del nubos miscer se con le spuma del mar al horizonte." Le visibilitate esseva tanto mal que Ruvola esseva incapace de vider le volos del C-130 in fronte de ille. Durante un hora e un medie Ruvola probava de reconnecter se con le C-130. Ille probava 30 vices anguistante, facite incredibilemente difficile per damno del tempore al paracadita de freno del linea de combustibile al sinestre del C-130, mais ille falleva. Le H-60 habeva solmente 20 minutas de combustibile que remaneva. Incapace de facer le manovra de replenamento de combustibile, Ruvola faceva le decision fatal mais necesse a abandonar le H-60 in le Atlantic. Le co-pilota, Buschor, appelleva un "mayday" super le frequentia de emergentia e allertava le lancha de bordo del guardacostas, Tamaroa, alcun pauc kilometros al nordest. "Io rememora multo clarmente mi appella pro adjuta," dice Buschor. "Io videva le Tamaroa in le schermo de mi radar, assi io cognosceva que illo esseva solmente 18 km distante. Infortunatemente nos non habeva bastante combustibile pro vader aquelle distantia." "Le Tamaroa respondeva quasi immediatemente e diceva a nos que nos debe vader verso illes. Nos sapeva que le motor numero uno esseva proxime a quitar a causa de fame de combustibile," Buschor diceva. "Io rememora que io diceva al Tamaroa, "Negative, negative, nos abandona justo aqui!" A un altitude de 60 metros, le H-60 veniva sub le base del nubos e de un position suspendite in equilibrio justo in alto super le undas, Ruvola diceva a su equipa que le abandonamento esseva imminente. Durante que le equipa preparava de abandonar le helicoptero, le preoccupation primari de Ruvola esseva a assecurar que le helicoptero non les colpava quando illes lo abandonava. Momentos post Ruvola dava le ordine de saltar del H-60, Buschor, Smith e Spillane, in aquelle ordine, saltava in le tempesta stridente. Smith e Spillane, sin le adjuta de oculos de vision nocturne, non sapeva como distante illes caderea a causa del undas de 25 metros alte a basso. Si illes cadeva al cresta, illes caderea solmente tres metros. In realitate ambos probabilemente cadeva circa 20 o 22 metros, collidente con le basse del undas a circa 80 km/h. "Le vento mitteva spuma saline del mar in le aere, le lumines pro atterrar faceva tote le cosas nebulose e ultra isto toto esseva nigre absolute, assi realmente io non poteva vider alque initialmente," Buschor reconta. "Fortunatemente mi oculos de vision nocturne esseva ancora attacchate a mi casco. Io non voleva saltar sin vider alque, assi io adjustava le oculos in fronte de mi oculos e saltava del planca de pede." Ille cadeva circa 5 metros, inflava su unitates de salvavita e atterrava al cresta de un unda. "In le servicio militar tu exercitar te al puncto que illo deveni ennoiose e monotone," ille dice, "mais lo que es stupende es que quando tu veni in un situation tense, tu responde in le maniera in que tu te excercitava. Il es quasi como si tu operava in automtic e tu non debe pensar de lo que a facer sequente. Immediatemente quando io cadeva in le aqua, le prime cosa in mi mente esseva consolidar le equipamento de salvavita e trovar superviventes. Aquello esseva quando il deveniva apparente que isto esseva lo que io facerea le resto del nocte," explicava Buschor. Pro evitar le risco de esser hachatoriate per le rotores del H-60 al tempore de impacto, Ruvola utilizava lo que es cognoscite como un suspendite autorotation, alque similar al cambia de marcha in retro in un automobile, pro reducer le velocitate del rotores per alimentar le fortia de gravitate retro per le motor. Ille e Mioli collideva con le ocean quando illes esseva ancora in le morte helicoptero. In le compartamento del equipa unundate, in complete obscuritate e con capite in basso, illes habeva solmente le aere in lor pulmones a lor disposition. Le bottilia HEEDS de tres minutas de aere que Ruvola habeva attacchate a su gamba - habeva essite perdite quando le helicoptero collideva con le aqua. "Tu es excercitate in exercitation pro immersion in le aqua semper a mantener un gripa de mano de alque in situationes como aquello," explica Ruvolo. "Con aquelle gripa de mano tu sape multo de ubi tu es in relation al exitos del helicoptero. Mi primari exito esseva le porto del pilota al latere de me. Io prendeva le manico del porto e lo tornava, e le porto se aperiva, gratia a Deo!" Finalmente in le aqua, Ruvola esseva capace de inflar su unitate de salvavita in su gilet de volo, que le faceva boiante, e ille levava immediatemente al superfacie del mar. Pauc minutas plus tarde ille esseva capace de locar Mioli, qui sin le adjuta de un vestimento de superviventia, jam fremeva in le aqua frigide. Ruvola se ligava a Mioli con cordo de paracadita pro mantener le ingeniero de volo tanto calorose como possibile. "Io prendeva le cappucio de mi vestimento aquatic de mi tasca e lo poneva super su capite pro adjutar in mantener su calor," Ruvola dice. Eventualmente e como un miraculo, Spillane trovava Ruvola e Mioli, gratias al lumines stroboscopic de su vestimento de superviventia. Buschor jam flottava plure centos de metros de illes. Smith esseva disapparite. Le trio se adhereva al un le altere - e al vita - pro plure horas plus. Spillane habeva rumpite quatro costas, un osso in su sinistre gamba, e tres ossos in su bracio dextre. Ille tamben habeva un ren rupturate e un pancreas contundite. Miolo luctava a remaner coherente in le aqua de 15 grados Celsius. Ruvola essayava a adjuter ambe homines. Quatro horas passava in le furor obscur del tempesta. In aquelle tempore le Tamaroa esseva capace de navigar se le 18 km al loco ubi le H-60 esseva abandonate. Cinque e vinti minutas plus tarde, le equipage del Tamaroa trovava Buschor, natante furiosemente. Illes usava lor rete de cargo pro salvar Buschor del mar, que le poneva a vices 10 metros in alto super le homines qui essayava de salvar le. "Io non poteva creder que io esseva super le ponte del lancha a bordo del guardacostas," dice Buschor. "Io credeva que io non superviverea, e il esseva un sensation superante que io habeva supervivite tanto longe. Le typos me colligeva e me jectava in le interior del nave, taliava mi vestimentos de me, e me inveloppava in coperturas. Io appellava pro alque de biber, mais illes non voleva dar me alque proque illes timeva que io haberea vulneres interne." Circa 40 minutas plus tarde e proximemente 1.6 km del loco ubi illes extraheva Buschor del mar, Spillane, Ruvola e Mioli esseva salvate in le mesme maniera - vomitante le aqua del mar quando illes esseva altiate al ponte. Mioli suffreva de sever hypothermia e Spillane sanguinava internemente. Ben que tote le quatro viverea a contar lor historias, lor collega e bon amico, Rick Smith, esseva tragicamente perdite al mar. "Rick esseva un grande typo con un multo quiete maniera de comportar se. Ille realmente sapeva su cosa - un ver professional,' dice Buschor. "A perder le esseva multo difficile. Lo que io non pote comprender es que ille esseva un PS, ancora io supervive e ille non. Illo es extrememente difficile a acciper su perdita." Smith, un del plus altemente exercitate natatores de superviventia in le mundo, non esseva trovate malgrado novem dies de cerca a tote horas per le guardacostas. Basate super e traducite de un articulo in USAA Magazine, januario/februario 2001 per Stanley Mulaik