INTERLNG Archives

Discussiones in Interlingua

INTERLNG@LISTSERV.ICORS.ORG

Options: Use Forum View

Use Monospaced Font
Show Text Part by Default
Show All Mail Headers

Message: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Topic: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Author: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]

Print Reply
Subject:
From:
Giovanni Campisi <[log in to unmask]>
Reply To:
Discussiones in Interlingua <[log in to unmask]>
Date:
Thu, 27 Jun 2013 22:19:58 +0200
Content-Type:
text/plain
Parts/Attachments:
text/plain (336 lines)
Cerco un traductore que pode traducir in INTERLINGUA.

> Date: Thu, 27 Jun 2013 17:12:35 +0100
> From: [log in to unmask]
> Subject: Re: [INTERLNG] Romance particles
> To: [log in to unmask]
> 
> Io ha multo gustate iste conto del historia del particulas latin e romance in Interlingua. Gratias, Stanley.
> 
> Personalmente, io prefere le particulas romance. Io ama alsi que Interlingua ha un methodo scientific pro extraher le vocabulario international, lo que face plus facile pro nos a concordar inter nos. Ma mesme con isto, il es potesser inevitabile que I'll habera differente "dialectos" de Interlingua, date le diverse fines e rationes pro le quales cata de nos ha decidite apprender Interlingua.
> 
> Paul
> 
> "Mulaik, Stanley A" <[log in to unmask]> wrote:
> 
> >Kjell,
> >   Io spera que tu vacantia va ben con
> >aer fresc e celos blau.
> >   Lo que io scribe a basso es non pro
> >te solo, mais pro le novicios aqui:
> >
> >   Le IED [Interlingua-English Dictionary]
> >dice nihil super le particulas
> >altere que il ha particulas in "[ ]"
> >que es prendite de altere linguas
> >constructe.
> >
> >Istos esseva includite al ultime momento
> >ante inviar le manuscripto del dictionario
> >al imprimitor.
> >
> >  Le particulas latin que es
> >in question es includite normalmente in
> >le dictionario. Necun observationes super
> >illos.
> >
> >   Le ration io sape que particulas latin non
> >esseva justificate secundo regulas usate pro le
> >resto del vocabulario describite in le IED
> >es proque multe de illos non es le plus
> >immediate prototypos de particulas commun
> >al variantes in le moderne linguas de controlo
> >o fontal.
> >
> >   Io sape tamben como le particulas
> >latin esseva selectionate.  Io ha le 75+
> >cartas usate per Dr. Gode in facer su
> >studio del particulas. Ille ha date les
> >a me in 1961 tal que io poterea facer mi
> >proprie studio.  Dr. Gode esseva
> >capace de trovar solmente 73 particulas
> >commun inter le quatro linguas fontal
> >(anglese, francese, italiano, espaniol/portugese)
> >con tres variantes, un de cata lingua
> >fontal.
> >
> >   Isto non esseva sufficiente
> >pro facer functionar un lingua.
> >
> >   Il me sembla que Dr. Gode mesme non
> >esseva le autor del idea que on debe usar
> >particulas latin.  Io pensa que Stillman ha
> >decidite isto, e Stillman esseva le Director
> >de Recerca a IALA in 1939-1943.  Le studio del
> >particulas esseva facite in 1939-1940.
> >
> >   Le decision esseva heuristic mais prematur.
> >
> >   Il ha un exemplo del proponite "interlingua"
> >per Stillman presentate a su collegas in 1941. In
> >illo ille usa particulas latin, p.e. 'nunc',
> >'aut', 'quam', 'sed', 'hic', 'ad', 'et'. Le
> >texto esseva un traduction del Adresse a Gettysburg
> >de Abraham Lincoln pois le grande battalia que
> >le Nord ha vincite. Illo esseva describite como le
> >variante 'natural'.
> >
> >   Si tu trova un libro per Peano e su lingua
> >con equalmente le nomine de 'interlingua' o 'latino
> >sin flexiones', tu va trovar quasi le mesme particulas
> >grammatical. Isto possibilemente ha influentiate
> >Stillman e Gode.
> >
> >   Le problema con le studio per Gode esseva que
> >illo esseva facite ante que un complete methodologia
> >pro constatar prototypos e eligibilitate ha essite
> >establite. Le idea de linguas supplementari non ha
> >essite disveloppate. Tote isto veniva in 1945 e
> >plus tarde.
> >
> >   De plus solmente 3 del 4 linguas habeva alcun
> >possibilitate de contribuer al solution del question
> >de particulas: istos esseva le linguas francese,
> >italian, espaniol/portugese.  Frequentemente un
> >de iste tres non ha particulas commun con le resto
> >duo.
> >
> >   Le regula de eligibilitate usate per Stillman e
> >Gode a aquelle tempore esseva 'tres variantes' con
> >un forma le plus proxime o immediate ancestral
> >(documentate o theoretic) al tres variantes: le
> >prototypo.
> >
> >  Con solmente tres linguas romance (con le ancestre
> >commun del latino) e anglese, un lingua germanic
> >cuje particulas esseva primarimente germanic, le
> >studio esseva condemnate al fallimento. Le particulas
> >solmente poteva venir del linguas romance, e sovente
> >un variante del latino plus tarde que le latino classic.
> >Mais quandocunque il habeva solmente duo variantes de
> >un particula con un commun prototypo, il habeva necun
> >solution. E isto occurreva frequentemente.
> >
> >  Le doctrina del prototypo non esseva establite e
> >completemente describite in 1940-1941.  Mesmo in le
> >documento de 1943 "Interlinguistic Standardization"
> >tote casos non esseva describite como in le IED que
> >veniva plus tarde in 1951.
> >
> >  Le prototypo es le forma a partir de que
> >le variantes differe in manieras characteristic
> >de aquelle linguas. Isto es basate super le idea que
> >un commun ancestral parola ha deviate in characteristic
> >vias a devenir in le vocabulario de un lingua filial, un
> >lingua romance. Le deviationes es regular phonemicalmente
> >in le caso de cata lingua.
> >
> >  Fundamental al idea del prototypo es le conception de
> >interlingua como un realitate externe mais latente in
> >le linguas major e minor de Europa. Gode repetetitemente
> >ha dicite que ille voleva usar methodos objective pro
> >extraher un realitate externe. Isto esseva le central idea
> >que ille ha apprendite de Stillman.
> >
> >  Stillman voleva un lingua scientificamente constatate
> >tal que linguistas professional acceptarea lo. Ille empleava
> >solmente expertos in linguas e le linguistica professional.
> >
> >  Gode esseva empleate pro adjutar Stillman a causa de su
> >Ph.D. in le linguistica germanic del Universitate Columbia
> >in Nove York. Gode esseva fluente in anglese, germano e
> >francese, e sapeva alcun espaniol.  E Gode habeva le
> >attitudes de un scientista, un professional, qui basava su
> >opiniones super factos objective.
> >
> >  Le scientia concerne un realitate externe e objective.
> >Le factos debe esser le mesme quando vidite invariantemente
> >de differente punctos de vista, differente fontes, per differente
> >methodos. Le idea del prototypo es de un tal realitate objective.
> >
> >
> >  In le IED il ha altere particulas in '[ ]'.  Illos esseva
> >la non proque on ha determinate que illos esseva formas
> >prototypic.  Illos esseva includite al ultime minuta con
> >le adjuta de Blair (secundo un littera a me de Dr. Gode).
> >Illos esseva prendite de altere linguas constructe con le
> >condition que 'illos non pare troppo extranee in le contexto
> >del resto del vocabulario'.
> >
> >Multe interlinguaistas usa alcun de istos e alcun del particulas
> >latin. Le selection non es uniforme. Illo es subjective, proque
> >il non ha alcun guida a formas commun.
> >
> > In 1945 IALA in su Reporto General ha describite un nove
> >technica usate quandocunque il non ha tres linguas, cata con
> >un variante habente un prototypo con le alteres. Isto esseva
> >le technicas supplementari.
> >
> >  In tal casos cerca altere linguas que pote haber variantes
> >commun a al minus un variante in le linguas fontal original.
> >Pro le vocabulario non grammatical, le IED se presenta basate
> >super usar duo altere linguas como linguas supplementri a
> >cercar: germano e russo. Isto semblava sufficiente.
> >
> >  Nonobstante necun effortio esseva facite a usar le technica
> >supplementari con casos del particulas con necun variantes
> >commun inter tres linguas fontal.
> >
> >  Io habeva recognoscite isto, e solmente inter 1995
> >e 2000 io interprendeva un studio del
> >particulas.  Io trovava multe formas prototypic inter le
> >particulas in [ ] in le IED.  Mais io trovava 9 o 10
> >particulas non includite per Blair in [ ].  (Blair non esseva
> >un experte in linguas romance. Su expertise esseva in linguas
> >constructe como esperanto e ido, e ille adjutava Sra. Alice
> >Vanderbilt Morris (le benefactrice de IALA) in experimentar
> >con linguas schematic similar a esperanto mais basate super
> >le vocabulario prototypic.
> >
> >(Mais quando Sra. Morris moriva in 1950, Blair ha essite empleate
> >per Dr. Gode pro finir le Interlingua-English Dictionary.)
> >
> >  Io usava duo linguas romance minor como linguas supplementari pro
> >le constatation de particulas: catalano/occitano e romaniano.
> >
> >   Le idea non es que on vole un lingua romance con particulas
> >romance.  Le idea es que il es solmente per usar al minus
> >duo altere linguas romance minor que on pote trovar sovente tres
> >variantes similar pro le particulas.
> >
> > Necun altere linguas altere que le linguas romance
> >ha particulas con origines commun que conforma con al minus
> >un variante in le linguas fontal original e con le resto del
> >vocabulario con su formas latin e romance. Solmente tal linguas
> >haberea formas prototypic in commun. Io ora ha 183+
> >particulas romance, que es sufficiente pro facer functionar
> >interlingua.
> >
> >Assi tu ha legite un longe texto in interlingua. Si tu pote
> >leger isto, tu es ora un experto in interlingua.
> >
> >Vide mi remarcas additional a basso:
> >
> >
> >
> >
> >
> >----- Original Message -----
> >> Salute Stan!
> >> Sin haber controllate isto
> >> plenmente – ego es a vacantia in le
> >> nord de Polonia, apud le Baltico –
> >> ego non pote divinar de qual
> >> particulas il se tracta. Il sembla
> >> que un remarcabile numero de
> >> particulas latin vermente es
> >> productive in illo que illos ha
> >> essite usate in le linguas moderne.
> >> Altere non es usate, naturalmente,
> >> ma illos, le quales on pote trovar
> >> in le linguas fonte debe esser
> >> usabile. Si illos non existe la,
> >> illos naturalmente non pote esser
> >> usabile!
> >>
> >> Obviemente le parola "ego" es un
> >> bon exemplo. In psycologia on usa
> >> isto como un traduction del german
> >> "das Ich" (le *io). Le traductores
> >> non ha usate "the I" in anglese, lo
> >> que forsan esserea possibile. In
> >> svedese on traduceva sovente das
> >> Ich per jaget. Per consequente le
> >> traductores, non solo svedese, ha
> >> vidite iste ego como un parola de
> >> international usage. In un senso on
> >> pote comparar isto al exemplos del
> >> "autoejector" in le introduction al
> >> IED.
> >
> >[ego] es un parola in [ ] in le IED
> >como un pronomine personal, prendite
> >possibilemente del interlingua de Peano.
> >'ego' (sin [ ]) es un parola philosophic
> >e psychologic trovate per se solo e
> >in derivativos in le linguas fontal.
> >
> >Mais [ego] non es includite in le IED proque
> >illo ha credentiales prototypic. Illo es la pro
> >facer le IED utile e familiar a adherentes
> >de altere linguas constructe auxiliar.
> >Isto es le ration que Gode explicava a me
> >pro iste formas in le IED in [  ].  Ille
> >voleva que adherentes de altere linguas
> >constructe usarea le formas in le IED como
> >bases pro facer lor vocabularios plus
> >international.  Isto non veniva a passar.
> >
> >Le prototypo le plus proxime al formas
> >in le linguas moderne es 'eo' o 'io'.
> >
> >Interlingua ha un clar methodologia pro
> >determinar eligibilitate e formas de
> >parolas. A arguer que le Latino es
> >cognoscite per multe personas non es
> >un methodologia usate per interlingua
> >quando il ha clar solutiones
> >alternativemente consistente con le
> >methodologia.
> >
> >On debe studiar le Introduction al IED
> >e apprender le methodologia la describite.
> >Iste methodologia con extensiones es
> >le basis pro determinar le eligibilitate
> >e formas de parolas in interlingua.
> >
> >>
> >> Ego ha discutite iste cosa con Stan
> >> ante multe annos, e il non sembla
> >> rationabile que ille va comprender
> >> le idea.
> >
> >Io comprende tu rationes.
> >Nonobstante, illo non es appoiate in discussiones
> >del methodologia in le scripturas basic.
> >
> >>
> >> Cuanto a mancar on pote anque usar
> >> carer. On lo construe con a, manca
> >> a me, care a me. (Un resto del latino!)
> >>
> >
> >Io ha errate in un previe littera.
> >'mancar' in interlingua es intransitive.
> >On debe scriber 'mancar de alque', non
> >'mancar alque'.  Io esseva criticate
> >pro facer aquelle error plure annos de
> >retro.
> >
> >Amicalmente
> >Stan Mulaik
> >
> >> Kjell R
> >> Mulaik, Stanley A skrev 2013-06-25
> >> 03:53:
> >> > ----- Original Message -----
> >> >> Si, interlingua es non solo
> >> >> (solmente) un lingua romanic.
> >> >>
> >> >> Kjell R
> >
> >
> >--
> >Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
> >http://listserv.icors.org/archives/interlng.html
> 
> 
> --
> Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
> http://listserv.icors.org/archives/interlng.html
                                          

--
Pro leger le archivos e pro modificar o cancellar le subscription:
http://listserv.icors.org/archives/interlng.html

ATOM RSS1 RSS2