Bon dominica, Jay. Hic es le historia de tu cultivator traducite al basco. Como io pensa que illo pote esser interessante pro totes, io lo ha inviate a le lista interlng.

Zaldiak ihes egin zion baserritarraren istorioa

Bazen behin zaldiak ihes egin zion baserritar bat. Bere bizilaguna etorri zitzaion pena handia sentitzen zuela esatera. Erantzun hau baino ez zuen entzun, ordea: "Nork daki zer den ona edo txarra?". Egia zen. Hurrengo egunean zaldia itzuli zen bere ihesaldi menturarian aurkitutako hamaika zaldi basatik laguntzen ziotela. Berriro etorri zitzaion bizilaguna, orain zorionak ematera bere zorte ona zela eta. Berriz ere hau baino ez zuen entzun: "Nork daki zer den ona edo txarra?". Eta egia esan, nork jakin zezakeen. Hurrengo egunean, baserritarraren semea zaldi basatietako bat hezten saiatu zen, erori, eta hanka hautsi zitzaion. Bere bizilaguna berriro itzuli zen zer triste sentitzen zen esatera. Baina hirugarren aldiz baserritarrak hau baino ez zion esan: "Nork daki zer den ona edo txarra?". Eta berriz ere arrazoi zuen. Garai hartan, lurralde hartako erregeak hasia zuen gerra bat, eta hurrengo egunean soldaduak etorri ziren gizon gazteak armadan sarraraztera, baina ez zuten semea hartu bere zauria zela eta.

BASERRITAR: cultivator. Le signification literal del parola es "persona qui vive in un baserri". "Baserri" es un casa que es in le campo. "Baso" significa "bosco". "Herri" vole dicer "loco habitate". "Baserritarraren" es in genitivo.
             
    ZALDI: cavallo. "Zaldi basati" es "cavallo selvage". Vos es multo intelligente e comprendera le ration.
             
    IHES EGIN: escapar. Il es possibile dicer "eskapatu" -nos lo dice frequentemente-, ma "ihes egin" es considerate plus elegante. "Ihes" significa "fuga", e "egin" significa "facer".
             
    ON: bon. Si vos lege le parola "ona" es a causa del articulo "-a" (illo vole dicer que le parola es in nominativo singular).
             
    TXAR: mal. "Txarra" es le nominativo singular, naturalmente. Le "tx" es pronunciate como le "ch" espaniol.
             
    BIZILAGUN: vicino qui vive in le mesme casa o multo proxime. Altere parolas pro dicer "vicino" pote esser "auzoko", "auzotar" e mesmo "auzo". "Bizi" o "bizitza" significa "vita". "Lagun" pote esser "companion".
             
    SEME: filio. "Filia" on dice "alaba".
             
    ESAN: dicer.
             
    ENTZUN: audir. Un synonimo de "entzun" es "aditu".
             
    BAZEN BEHIN: Un vice il habeva. "Behin" es "un vice". "Zen" non es solmente un schola budista. In basco illo es le tertie persona singular del passato del verbo "izan" (esser).
             
    GERRA: guerra. Frequentemente on usa "guda".
             
    SAIATU: essayar.
             
    JAKIN: saper. Vide le forma que appare in le phrase "Nork daki zer den ona edo txarra?" (Qui sape que cosa es bon o mal?). Le forma es daKI del verbo jaKIn. Vidinte un forma verbal es multo facille saper qual es le infinitivo. Vide: nOA (io vade) del verbo jOAn (vader). Ah! NOR es "qui". E NORK? "Qui" un altere vice! Ma in ergativo. Si, si, in er-ga-ti-vo.
             
    HEZI: domesticar.
             
    HANKA: perna. In espaniol nos dice "ancas" pro designar le gambas de alicun animales (super tuto nos dice "ancas de rana", normalmente in un restaurante, proque illos pote esser deliciose).
             
    ARRAZOI: ration. Vos pote verificar que le basco sente certe repulsion verso le "r" initial.
             
    SOLDADU: soldato
             
    ERREGE: rege. E como on decira "regina"? "Erregina", naturalmente.
             
    ETA: e.
             
    BAINA: ma.
             
    
Uff! Io non pote plus. A revider. Basios.

Ignacio Martínez Recari

[log in to unmask]