INTERLNG Archives

Discussiones in Interlingua

INTERLNG@LISTSERV.ICORS.ORG

Options: Use Forum View

Use Monospaced Font
Show Text Part by Default
Show All Mail Headers

Message: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Topic: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]
Author: [<< First] [< Prev] [Next >] [Last >>]

Print Reply
Subject:
From:
Chris Burd <[log in to unmask]>
Reply To:
INTERLNG: Discussiones in Interlingua
Date:
Wed, 26 Nov 1997 10:23:15 -0800
Content-Type:
text/plain
Parts/Attachments:
text/plain (80 lines)
Bertil Palmquist ha scribite, inter alteres:

>Ben que io mantene mi argumentos principal in iste discussion, io non
>"argue que tote le mundo debe usar le orthographia simple". Como io
>diceva al initio del discussion, io non vole menar un campania frenetic.
>Mi intention era plus tosto argumentar pro un compromisso que significa
>que il sera plus acceptabile que usque nunc de applicar alcun
>simplificationes multo modeste.

Postea le excambios eloquente de Stan e Bertil, il ha vermente pauc a dicer
super iste tema. Possibilemente alicun de vos ha observate mi transition
del ortografia etimologic a un sistema simplificate (quasi ma non
exactemente illo advocate per Bertil). Totevia, mi preferentia fundamental
non es que iste o celle sistema prevalera, ma que ambe sistemas restara
disponibile a illes qui vole usar interlingua. In vista del situation
lingual actual - le hegemonia de anglese, le importantia de francese - le
acceptation futur del "literas grec" me pare logic. Naturalmente io accepta
anque le logica del simplificatores. Usque nunc le sistema simplificate (in
mi opinion) ha essite le "cosino paupere" in le casa de interlingua,
essente in teoria de rango equal con le etimologic, ma non in facto. Io
vole vider un equalitate real. Isto era le ration pro mi cambiamento; ora,
quando tote le mundo adopta le ortografia simplificate, io possibilemente
va retornar al ortografia traditional.

Quanto al detalios:

(1) Io non vide le logica in retener le litera "y" pro "upsilon" si on
abandona le altere grechismos. Si nos vole crear un norma pro le ortografia
simplicate, io prefere sequer le principio "totes o nulle". Nonobstante, si
alcunes vole retener le "y" secundo le costume de lor linguas materne, io
opine que interlingua es assatis flexibile pro acceptar un tal variation.

(2) Io vide le question de literas duplice in un maniera similar. Como
Bertil e alteres, io reguarda le abolition del duplices como troppo radical
pro includer in un norma ortografic. Ma un tal reforma serea benvenite per
multe parlatores de espaniol e portugese, cuje linguas cresce in
importantia - e anque per studentes non-occidental de interlingua. Assi, io
volerea que iste reforma plus extreme es anque disponibile como un
variation acceptabile.

Io non opine que un mixtura de ortografias va nocer le habilitate de
interlingua. Io ha legite a vices vetule libros german, imprimite in
"fraktur", le scripta traditional, con multe formas antiquate como "Thal"
pro "Tal" etc. Ma on se accostuma rapidemente a iste variationes. O pensa a
nostre amicos esperantista, qui (si illes es "internautes") pote exprimer
le mesme litera de lor alfabeto official per ^c, c^, ch, c', o cx. Un pauco
ridicule, si, ma non vermente difficile a leger.

>Futur manuales de interlingua poterea p.ex. continer un breve
>information re ortografia simplificate - in prime loco, a mi aviso, le
>tres punctos que io ha jam illustrate si obstinatemente. Isto
>significarea un certe consolation pro comenciantes con experientia multo
>limitate de linguas estranier. Il es un facto un poco triste que multe
>svedeses non sape mesmo francese; como saperea illes que "ch" in
>"reprochar" non se proncuncia como "k"? Il es plus facile con "chassar",
>un parola excellente, un joiel in le vocabulario, que on pote introducer
>jam in le prime lection. Nostre comenciantes svedese non besonia saper
>le parola francese e su pronunciation.  Nos ha le parola svedese "sjasa"
>(ubi "sj" se pronuncia "sh"), que significa chassar via, p.ex. un catto
>inopportun. Viste le importantia indiscutibile del lingua svedese, io
>spera que le futuro del parola "chassar" es assecurate.

Gratias al successo mundial de IKEA, le beltate (al minus) del lingua
svedese es ubique recognoscite.

>Si le franceses vole haber lor
>proprie parola pro un certe articulo tecnologic multo popular, i.e.
>"ordinateur",  illes debe tolerar que anglofonos opina que isto es
>"ridicule".  Anque nos svedeses es  disobediente: nos dice "dator", que
>conveni a nostre lingua - ben que io prefere "tietokone", le parola
>meraviliose practicate per nostre amicos finnese, qui es equalmente
>disobediente.

Anque le germanos, qui a mi aviso dice ambe "Computer" e "EDV"
(elektronischer Datenverarbeiter - processator electronic de datos).

Amicalmente,
Chris Burd
Victoria, Columbia Britannic.

ATOM RSS1 RSS2